La generació dels residus municipals augmenta a un ritme inferior al del creixement econòmic

04/08/2017

La generació dels residus municipals augmenta a un ritme inferior al del creixement econòmic

En els darrers anys s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible · Set comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva: Osona, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dimarts les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2016. L’any passat es van generar 3,7 milions de tones, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.

Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.

La recollida selectiva es manté

Del total dels residus municipals, el 2016 es van recollir selectivament el 38,5%, és a dir, 1,4 milions de tones, xifra que representa una lleugera disminució respecte l’any 2015 (-0,6%).

Per quart any consecutiu es posa de manifest que les sostraccions de materials dels contenidors –metalls i paper– influencien en els resultats. En el cas del paper, a més de no haver-hi hagut una variació substancial en el consum,  s’estima que existeixen unes 200.000 tones provinents de circuits específics que no computen a nivell municipal, així com robatoris dels contenidors. Considerant aquesta variable, la recollida selectiva bruta total podria situar-se uns cinc punts per sobre del valor actual (entre el 40-43%).

 Així mateix a les deixalleries arriben molts residus “canibalitzats”, és a dir, que se’ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen –bàsicament alguns metalls com el coure– fet que afecta a la gestió de residus municipals. És el cas, per exemple, dels materials dels frigorífics dipositats a les deixalleries. El 2012 es produïa una canibalització del 37,14% dels aparells, que va passar a ser del 44,12% el 2013.

Pel que fa a la matèria orgànica, s’ha detectat un cert estancament en la recollida selectiva d’aquesta fracció. Els residus orgànics són els de major pes dins la composició dels residus municipals (37%). L’objectiu ha de ser la seva recollida separada en origen, i per això l’ARC tornarà a incidir en la importància de la recollida selectiva d’aquesta fracció. És per això que està preparant per a aquest 2017-18 una campanya de conscienciació específica.

Set comarques al capdavant en recollida selectiva

Set comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva: Osona, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament pràcticament el 60% dels residus que recull.

Aquests nivells es donen en gran mesura gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. És el cas de la recollida Porta a Porta (PaP) que utilitzen ja 129 municipis catalans, abastant una població de més 300.000 habitants. Entre aquest any i el vinent, 172 municipis, amb una cobertura a 487.049 habitants, estan estudiant implantar aquest tipus de recollida o sistemes de pagament per generació.

Menys residus directes cap als abocadors

L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

El passat mes de març el Parlament de Catalunya va aprovar l’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si van a l’abocador i de 25 €/tona si s’incineren–, per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material. Aquesta aprovació respon a l’acord assolit amb el món local a través de les entitat municipalistes (Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya i Àrea Metropolitana de Barcelona). Això ha comportat que molts municipis estudiïn adoptar models i sistemes de recollida més eficient que els permetin portar menys fracció resta a disposició.