Santa Maria de Bell-lloc

1Descripció

Edifici d'una sola nau, amb absis a la capçalera semicircular. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L'església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en els quals hi ha dues columnes laterals i una central que reben directament l'empenta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L'aparell és tallat regularment i col·locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l'escola lleidatana (1230). És d'arc de mig punt i capalçada. S'hi pot veure dibuixades representacions religioses, d'adoració de reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l'Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior de les jambes externes del portal (sota la línia d'impostes): els tres reis d'orient dialogant amb Herodes i la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta i amb espadanya, destruïda a la guerra.

2Ressenya històrica

La primera notícia que en tenim data del 1220. Al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent. A finals del segle XIII s'hi va establir una comunitat de donats passant, finalment, a dependre de l'orde de la Mercè per cessió expressa de Pere de Queralt durant la primera meitat del segle XIV. Entorn a la capella s'hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 1930 aproximadament, quan van començar a ser aterrades indiscriminadament. Els mercedaris s'hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortizació del 1835.

3Observacions

Referència cadastral: 5489801CF6958G

4Estat de conservació

Bo. Ha estat restaurada recentment amb el patrocini de La Caixa.

5Bibliografia

FUGUET, J; PLAZA, C.; HOFBAUEROVÁ, V.: Els Queralt a Santa Coloma. Arquitectura, art i vida. Ajuntament de Sta. Coloma, 2010. SEGURA I VALLS, J.: Història de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Sta. Coloma de Queralt, 1984 (3a edició). LIAÑO, E.: 'Las iglésias góticas de Santa Coloma de Queralt' dins de Aplec de Treballs del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, núm. 2. Montblanc, 1980. pp. 21-50. VVAA.: Catalunya Romànica, vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'alt Camp, El Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.