Paisatges variats i tres monestirs: els encants que fan únic el GR 175 La Ruta del Cister
Descripció
L’itinerari de La Ruta del Cister GR 175 travessa les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, i ofereix una experiència única per als amants del senderisme i la bicicleta de muntanya. Recórrer el trajecte permet gaudir d’una combinació excepcional de patrimoni, història, cultura i paisatge, amb els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges com a principals punts d’interès.
Amb l’objectiu de conèixer amb més precisió el volum de persones que transiten pel GR 175 i les seves variants, La Ruta del Cister ha instal·lat tres ecocomptadors de persones i bicicletes en punts estratègics de l’itinerari. Aquests dispositius, finançats amb fons Next Generation EU, permeten disposar de dades objectives i contínues que faciliten una gestió més eficient, sostenible i adaptada a la capacitat del territori. A més, com a eina complementària de coneixement del perfil i la satisfacció dels visitants, s’envien enquestes als usuaris que sol·liciten el Diploma 6T, fet que permet recollir informació qualitativa sobre l’experiència viscuda, els serveis utilitzats i les oportunitats de millora.
Segons les dades recollides pels ecocomptadors, durant l’any 2025 indiquen que un total de 9.587 persones han recorregut l’itinerari, de les quals 7.265 han caminat i 2.323 han fet el trajecte amb BTT. Pel que fa al sentit de la marxa, 5.248 persones ho han fet en sentit contrari a les agulles del rellotge (Santes Creus – Vallbona – Poblet – Santes Creus) i 4.339 en el sentit invers. Els mesos amb major afluència han estat abril, maig i juny, coincidint amb períodes de vacances i Setmana Santa.
Les dades obtingudes a partir de les enquestes realitzades als usuaris que sol·liciten el Diploma 6T indiquen que, durant l’any 2025, s’han lliurat 46 Diplomes 6T a participants que han completat l’itinerari, set més (+ 7 ) que l’any anterior, amb una procedència majoritària de diferents punts de Catalunya, així com d’altres territoris de l’Estat espanyol i de destinacions internacionals. El perfil dels participants és principalment adult i sènior, amb una franja d’edat predominant entre els 45 i els 65 anys, i descobreixen l’itinerari sobretot a través de la recomanació d’amics i de la presència digital mitjançant el web de La Ruta del Cister.
Les mateixes enquestes mostren una elevada satisfacció amb l’experiència viscuda, destacant especialment la diversitat dels paisatges, la tranquil·litat i la baixa massificació. Els caminadors posen en valor el caràcter pausat i contemplatiu del recorregut, mentre que els ciclistes reconeixen les millores en l’adaptació cicloturista, com els punts d’autoreparació i de càrrega de bicicletes, finançats amb fons Next Generation EU, que contribueixen a incrementar la seguretat i la qualitat global de l’itinerari.
Malgrat aquesta valoració molt positiva del paisatge, els monestirs i la combinació de patrimoni i natura, les enquestes també posen de manifest la necessitat de reforçar els serveis al llarg del recorregut, especialment en els àmbits de la restauració, l’allotjament i el comerç, fet que representa una oportunitat clara per al desenvolupament local i la consolidació d’un model de turisme sostenible i arrelat al territori.
Pel que fa a la durada del recorregut, les persones que recorren el GR 175 en BTT ho completen majoritàriament en un o dos dies, mentre que els caminadors hi dediquen una mitjana de cinc dies. Les poblacions d’inici més utilitzades són Santes Creus i Montblanc, amb el vehicle privat com a mitjà de transport principal, seguit del tren.
L’itinerari de La Ruta del Cister GR 175 continua consolidant-se com un recorregut singular que combina patrimoni, natura i tranquil·litat, amb un gran potencial de desenvolupament turístic sostenible per a les comarques que travessa
Fotos cedides per La Ruta del Cister.
Notícies relacionades
-
Notícies · Igualtat, Migracions i Acció comunitària
-
Notícies · Igualtat, Migracions i Acció comunitària
-
Notícies · Igualtat, Migracions i Acció comunitària