Celler Cooperatiu

1Descripció

El Celler Cooperatiu montblanquí és d'estil modernista i el projecte va ser realitzat per l'arquitecte Cèsar Martinell i consistia en la construcció d'una sala d'estibatge (tines i cups), d'una mida de 20 X 25 m., amb una façana principal mirant la via fèrria, les dovelles de la porta principal de la qual són les de la portalada de l'antiga Plebania. A la part superior de l'edifici s'obren grups de nombroses finestres verticals, elaborades a base de maons. Sobre la portalada de la façana principal que dóna a la via fèrria hi ha unes rajoles amb l'escrit "Sindicat Vinyaters". A la part posterior, de cara a la muralla, i en un nivell més aixecat, s'hi ubicaren els molls de recepció o descàrrega de raïms, entremig dels quals s'eleva la torre del dipòsit de l'aigua.
A la part de dins, la nau està separada per uns arcs recolzats en uns grans pilars de maó.

2Ressenya històrica

Després de la crisi agrícola, provocada per la fil·loxera principalment, i de la Llei de Sindicats , els pagesos montblanquins es constituïren en Sindicat de Vinyaters l'any 1919 i, amb gran empenta, tal com es feia a moltes poblacions de les comarques tarragonines van iniciar la construcció del Sindicat o "Catedral del Vi" en uns terrenys propers a la Torre dels Cinc Cantons, entre la via del ferrocarril i la carretera transversal. Les obres foren projectades per Cèsar Martinell i duraren fins l'any 1922.
Dècades després, el 1945, s'alçà tocant la façana principal una nau igual a la ja feta anys enrere. Anys després, el 1956, a continuació d'aquesta edificació se'n bastí una altra destinada a ser el molí d'oli.
L'any 2012 l'Ajuntament de Montblanc va comprar els edificis per 800.000 '.
L'any 2014, després que l'Ajuntament de Montblanc es va fer càrrec de l'edifici, es van portar a terme obres de reforma interiors per ubicar-hi una agrobotiga. El 2017 s'ha tornat a reformar una part de l'edifici per posar-hi l'Oficina Municipal de Turisme.

3Estat de conservació

Bo.

4Bibliografia

- PORTA I BALANYÀ, Josep M.: Montblanc, Valls, Edicions Cossetània, 2000, pàgina 112- 113.