Castell de l'Espluga

1Descripció

La porta principal s'obria al capdavall del carrer de les Parres, avui plaça de Sant Miquel. Constava de 6 torres amples i quadrades i tenia entrada a tramuntana amb una torre gruixudíssima, la més gran de totes, dita del Matxo. Dins del castell hi havia una gran plaça d'armes i la fortalesa, que constava de planta baixa i dos pisos. Consta d'església, presó, graner, cups, cuina, palau del Comanador, etc. Encara poden veure's panys de mur i fragments com la torre sud.

2Ressenya històrica

En el darrer quart de segle XII apareix en els documents una distinció entre el que es designa com l'Espluga superior, sobirana o alta, i l'Espluga jusana 'sotirana' o baixa. El paratge avui anomenat 'el Capuig', (el punt elevat de la vila) pertenyia a Ponç Hug de Cervera, que hi va fer una 'forteda' contra els sarraïns. En el s. XIII per cessió dels drets dels Torroja i l'ordre de l'Hospital, senyorejaren així a l'Espluga sobirana i els hospitalers de la jussana, uns i altres establiren concessions i drets de possessió, i en l'any 1357, Pere 'el Ceremonios' va vendre al gran prior de Catalunya tota jurisdicció damunt l'Espluga inferior i superior.
El conjunt del castell subsistí fins a la guerra civil del Set Anys, quant havent-s'hi fet forts els lliberals al pas d'una divisió carlina, fou destruït. Com que pertanyia a l'ordre de St. Joan, és vengué amb la desamortització i hom el va comprar per aprofitar-ne la pedra destinada cap a la construcció de l'església.

3Observacions

- Inclòs en el Catàleg municipal del POUM amb el codi BIAAH-Mo3
- Inclòs en l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.
- Inclòs en el Registro de bienes inmuebles de l'Estat espanyol amb el codi (R.I.) - 51 - 0006622 - 00000
- Declarat monument pel decret de 22/04/1949 publicat el 05/05/1949
en aquest registre estatal els murs del castell tenen el codi (R.I.) - 51 - 0006623 - 00000

4Curiositats

Les pedres del castell van ser aprofitades per edificar la nova església.

5Estat de conservació

Restes molt fragmentàries.

6Bibliografia

Josep Miquel, al 'Butllet í Arqueològic' Tarragona, 1933. 'Els castells Catalans ', lV (Barcelona, 'Rafael Dalmau, editor', 1973). Agustí Altisent, 'un poble de la Catalunya Nova els segles Xl i Xll. l'Espluga de Francolí de 1079 a 1200' a 'Anuario de Estudios Medievales' (Barcelona, 1966) J. Miret l Sans, 'Les cases de templers i Hospitalers' Barna., 1910).