Font Major i Safareig públic

1Descripció

Baixant per una escalinata es troba Font Major i un safareig en un conjunt recentment restaurat.
A l'edat mitjana es va construir una paret per tancar la mina de la Font Major, deixant únicament una portella per a la sortida de l'aigua.
La Font fou bastida el 1864 i té tres canelles. Un rètol constata que l'aiguat de 1874 s'emportà part del conjunt causant víctimes.
També hi ha un safareig que una placa de principis d'aquest segle en constata la seva popularitat.

2Ressenya històrica

Probablement aquest recinte de la Font Major, degué ser una de les múltiples coves que existien en el lloc i que donaren nom a la vila. Aquestes deus juntament amb una altra situada justament al davant del portal de la Font Major i la Font de Baix són l'origen del riu Francolí, conegut en temps dels romans com a Tullis. La cova de la Font Major sembla que fou un nucli important des del neolític fins al temps de la cultura ibèrica, i en general, segons les troballes arqueològiques tota la zona degué estar molt poblada.
La font és documentada ja en època medieval com un dels indrets de poblament inicials de la vila, tot i que la seva estructura actual es deu majorment a la reforma realitzada l'any 1864.
Per la seva part el safareig va ser bastit l'any 1904.

3Observacions

- Inclòs al Catàleg del patrimoni municipal amb la ref. Co-3 i protecció urbanística.

4Curiositats

El safareig per a rentar les robes dels malalts contagiosos se situà riu avall, passat el pont de la Palanca.

5Estat de conservació

Bo.

6Bibliografia

Roca Armengol, J. Història de l'Espluga de Francolí. Vol. V, pàg. 174-175
Canela, RM; Martínez, M; Vivancos, I. Els safareigs públics de la Conca de Barberà. 2006, pàg. 94